Política cultural

En la classe de Programes d'animació sociocultural del passat dia 25 de setembre abordarem diferents conceptes relacionats amb la cultura, com pot ser la política cultural, la finalitat o la democratització d’aquesta, els quals seran explicats en els paràgrafs següents.La política cultural és un conjunt d'estructures i pràctiques socials conscients i deliberades que al mateix temps  es poden abstindre, és a dir, és possible que el món polític cree una cultura per a totes i tots, la funció de la qual és abordar diferents vessants o estils per a que cada persona tinga el poder d'elecció entre un tipus de cultura o altra. Però, per altra banda, si aquesta no està present i la política no ofereix cultura, altres font, com poden ser el mercat, imposaran la seua pròpia cultura sense capacitat de reacció ni elecció per part del consumidor/a. Des del nostre punt de vista, l’absència de la cultura és un problema greu i per desgracia està ocorreguent en l'actualitat, creant uns valors negatius cap a la nostra societat, com poden ser lletres masclistes que sonen a la radio i que després desemboquen en actituds i en comportaments discriminatoris cap a la dona. I per què faig aquesta afirmació? Molt senzill. Tot tipus  de cultura es mou per unes idees i per uns símbols que sense adonar-nos estan presents i canvien la forma de pensar o actuar d'una persona, per això mateix es diu que la cultura no és neutra. La cultura té uns valors, visibles o no, que sempre estan presents.

Tornant a les polítiques culturals, aquestes tenen diverses finalitats que han d'assolir-se, però en ocasions no es així. Quan parlem de finalitats, parlem de la facilitació a l'accés a la cultura per a tota la ciutadania i que aquest no siga exclusiu d'un petit sector de població. A més les polítiques culturals deurien tenir un caràcter social, per poder empoderar les comunitats i cercar una cohesió social, juntament amb l'educació per bandera, sense menysprear les capes més baixes, ni cap tipus de cultura (musulmana, gitana...), etc.  

Per últim, per poder entendre millor els conceptes anteriors, és necessari saber d'on ve tot aquest moviment cultural i per quins processos ha passat fins arribar a l’actualitat.

La cultura ha patit molts canvis, depenent dels processos històrics i polítics de l'època, però aquesta va agafar forma després de la Segona Guerra Mundial, juntament amb l'arribada de l'Estat de Benestar, garantint amb aquest uns mínims per a viure amb major qualitat de vida. Aquest model de benestar també va afectar la cultura, provocant la democratització de la mateixa, és a dir, tota persona tenia dret a accedir a tot tipus de cultura, però açò no va ser suficient, ja que a final dels anys 60 va sorgir un nou moviment que donaria la volta. Des d'aquest moviment, impulsat pel Moviment Hippy, no estaven d’acord amb la cultura que hi predominava durant aquesta època, i implementaren una altra forma de veure-la. Ho van fer impulsant a la gent a crear, d'alguna manera, la cultura, des de baix, per afavorir la creació d'altres estils i vessants que fins el moment no existeien. Aquest moviment, anomenat Democràcia de la Cultura, pretén que l'espectador no sols estiga sentat, mirant un espectacle, sinó que tinga l’oportunitat de viure i aportar a l'art desde la seua pròpia pell.

Aquesta sessió ens serví per reflexionar sobre els conceptes de cultura i política cultural, als quals se li poden donar significacions molt diverses. Però entenent la cultura com al conjunt de valors, creences, maneres d'entendre la vida, senyes d'identitat, etc, d'una comunitat, hem d'aprendre a posar en valor els coneixements de les persones, buscant els camins per tal de fomentar la consciència crítica sobre la realitat que ens envolta, i perseguint un desenvolupament personal i social, en el qual el protagonisme recaiga sobre la població, a la que cal oferir ferramentes, però sobre tot, a la que cal saber escoltar i donar veu.