Teatre que educa - "El Principito" a la Colonia Sant Vicent Ferrer

De la mateixa manera que la companya Celia i el company Javier, han estat realitzant pràctiques extracurriculars en un col·legi públic... Jo, Michel, i altres tres companyes de la classe: Amparo, Juliana i Raquel, les hem dut a terme, però en el nostre cas, vam optar per desenvolupar l’activitat en un centre de reeducació: la Colonia San Vicent Ferrer.

Nosaltres hem acudit tots els dilluns i dimecres de vesprada. La nostra participació ha estat, i estarà vinculada fins abril, a treballar amb un grup de menors per a la realització d’una obra de teatre, oferint el nostre suport, i aprofitant la tasca per crear un clima en el que poder crear una relació socioeducativa i un vincle que ens permeta apropar-nos  a la seua realitat. Això es del que es tracta en definitiva, tot i que a l’hora treballem l’art escènic, etc.

La Colònia Sant Vicent Ferrer

El Centre de Reeducació Colonia Sant Vicent Ferrer es troba dins del terme municipal de Burjassot, València, i porta en funcionament des de 1922. El centre és propietat de la Conselleria de Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, i és gestionat pels Terciaris Caputxins Amigonianos. Duen a terme una intervenció amb menors entre els 14 i 17 anys que han comès un delicte, han estat jutjats i se’ls ha imposat una mesura judicial.

Aquesta institució, es caracteritza per utilitzar la pedagogia amigoniana, que tal i com expressa Fr. Martínez (2007) està:

“Centrada en l'amor i en el respecte a la persona humana que, com a tal, és subjecte de limitacions però també de potencialitats, que es desembolica i es realitza en un context social, que ostenta com un dels seus més valuosos atributs el de la llibertat, i que té com a meta essencial ser feliç”.

Adolescents participants

Els aspectes comentats anteriorment, van dirigits a realitzar una intervenció pedagògica amb menors i joves que es caracteritzen per un tenir problemes conductuals i una falta d'adaptació socio-familiar que els porta a cometre delictes. L'acompanyament i els processos que es duen a terme de manera individual, grupal i familiar amb el/la menor, es realitza en concordança tant amb la mena de mesura i condemna (règim semiobert o tancat), com per l'anàlisi realitzat per els/as professionals per a conèixer i reconèixer quins han estat les possibles causes que han portant al/la menor a cometre aquest delicte.

És important tenir en compte que, els/as menors estan dins d'un cicle vital caracteritzat per canvis no sols físics, sinó psicològics i socials. Tot això, crea en el/la adolescent una etapa de crisi i conflictes que pot, en alguns casos, desencadenar-se en conductes disruptivas, també acompanyades d'un context social i familiar possiblement conflictiu i amb alts nivells de vulnerabilitat. Centrant-nos en les característiques psicosocials que predominen en els/as menors usuàries de la Colònia, podem destacar que són adolescents amb poques habilitats socials, ja que no saben planificar el seu futur immediat, no elaboren conseqüències, tenen molt baixa tolerància a la frustració i es mouen per reforços immediats que els ofereix el seu entorn.

Els delictes més comuns en ells/as són: Violència filio parental i marental, delictes relacionats amb substàncies addictives o furts, acompanyat d'un baix desenvolupament cognitiu conductual i en la majoria, un trastorn dissocial.

El teatre com a eina d'intervenció

Per a poder dur a terme tot l'acompanyament i la intervenció, la Colònia té en el seu programa d'activitats educatives els programes d'oci i temps lliure, en els qual es desenvolupa l'activitat de teatre,  en la que nosaltres participem.

El teatre com a activitat utilitzada en qualsevol línia educativa, fa part de “processos creatius que han permès identificar els efectes que l'art té en la salut i el benestar dels individus, construint processos d'interiorització, autoconeixement, autoconfiança i capacitat d'expressió” (Navaixes i Rigo, 2008). I per tant, proporcionen eines alternatives per a realitzar una intervenció que afavoreix aspectes del “jo”, i promou la creació de vincles i llaços entre iguals i entre menors i professionals.

L'expressió corporal, del llenguatge, dels sentiments i les emocions, són les principals dinàmiques que formen la base de la iniciació al teatre en qualsevol de les seves dimensions, i per tant, eliminar la vergonya i la por al ridícul, és un dels objectius principals per a poder treballar aquest tipus d'expressions. Des de la seva realitat, hem anat treballant tots aquests aspectes. Cadascun/a d'ells/as té les seves pròpies pors, inseguretats, fortaleses, habilitats i motivacions i està en nosaltres com a estudiantat de Treball Social en pràctiques i en els/as educadors com a dirigents de l'activitat, el fet de proporcionar les eines necessàries perquè ells/as treballen cadascuna d'aquestes característiques que puguin ser útils per al teatre.

Tot aquest procés és l'inicial, el que es va realitzar el primer mes i mig, ja que abans de començar amb la posada en marxa del teatre, era important que primer tinguessin les aptituds bàsiques de l'expressió i disminuir la vergonya i la por al ridícul. Durant tot aquest primera part, nosaltres vam tenir l'oportunitat de començar a relacionar-nos, a conèixer-nos entre tots/as, a saber una mica més d'ells/as i a crear llaços i vincles, que avui dia ja són més estrets.

Tal com hem comentat abans, el taller de teatre és una forma alternativa d'intervenció, i per això, part de la intervenció és la posada en marxa d'una obra teatral de la qual tots/as formem part. Aquest any representarem l'obra de “El Principito”, i per a poder posar en context a els/as nois/as, part de les seves tasques dins de la mesura era llegir-se el llibre i entre tots/as vam veure la pel·lícula.

Després d'analitzar tant els personatges com els gustos i habilitats de cadascun/a, el director i educador que porta el taller, va distribuir els papers amb la finalitat que més d'un/a sigui protagonista i que als qui més se'ls dificulta, consideren la seva participació com un repte personal, treballant en ells/as la responsabilitat, el compromís i el treball en equip.

Aquests últims mesos, hem estat treballant amb ells/as cadascun dels seus personatges, el que senten a l’hora d’interpretar, com és la seva personalitat, el seu caràcter i quins són els punts que tenen en comú amb el seu personatge. És molt important que ho facen seu i que li donen un toc únic personal. Però així com ells/as participen, nosaltres també tenim els nostres papers en l'obra, i sent personatges secundaris podem treballar amb ells/as des del rol de company/a d'escena, com a practicant que fa de suport a els/as educadors/as.

Un dels aspectes més importants de la nostra obra, és que el conte de “El Principito” toca aspectes de la vida real dins d'una història infantil, això ens permet tocar temes com el consum de drogues, l'avarícia, les mentides, la immaduresa, l'amor, el vincle, etc. que formen part de la seua història, però que podem veure reflectits en cadascun dels personatges. Per això, una part important que estem treballant és la interacció amb el públic, ja que aquesta obra els permet contar part de la seua història.

Les nostres pràctiques com a aprenentatge

La sensació de creure saber fer-ho tot i voler saber-ho tot, és el primer que sol passar pel nostre cap quan tens l'oportunitat de realitzar aquestes pràctiques. Voler conèixer perquè estan interns/as, quines són les seues històries i en definitiva, realitzar intervencions furtives creient que ja som perfectes professionals tirant del poc o molt que hagem après durant la carrera, és el que solem intentar fer els primers dies de pràctiques. Però conforme vam començar a endinsar-nos en la realitat i deixarem de costat la utopia de la salvació que solem tenir en la ment, vam veure a els/as menors des d'una perspectiva més humana i més real.

Connectar amb ells/as no va ser tan difícil, no som un grup molt gran, la qual cosa va jugar al nostre favor a l'hora de realitzar les dinàmiques.

Observar com treballen els/as educadors/as, com es dirigeixen a ells/as i com és la seva relació, ens ha donat ferramentes bàsiques que només es poden aprendre en la pràctica. A més, hem après aspectes com el tipus de relació òptima a establir amb les persones amb les que treballem, en què hem fallat i que hem fet bé, o com “gestionar” certes situacions que se'ns han presentat.

Creixement professional és el que considerem que més hem adquirit en aquest temps, perquè encara que no hem estat treballadores socials, l'observació de professionals i la participació amb adolescents des de l'art, són la millor combinació per aprendre allò essencial a l'hora de sortir al món laboral.

En definitiva, aquesta oportunitat és un punt d'inflexió tant a nivell personal, com a nivell professional, deixant en la nostra experiència educativa una alternativa d'aprenentatge.

Per Michel Soriano. Redacció elaborada de manera conjunta per totes les companyes que hem realitzat les pràctiques en el centre.