Ciutats vs Odi

El passat dilluns 2 de desembre va tindre lloc a la Sala de Conferències del Complex Esportiu-Cultural La Petxina de València, la jornada “Ciutats vs Odi”, dedicada a les bones pràctiques municipals per la convivència, contra la discriminació i l’odi.

En la següent entrada ens centrarem en la ponència de Aida Guillén, directora de Serveis de Dret de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Cartell de la Jornada - Ciutat vs Odi

Obertura

L’alcalde actual de València, Joan Ribó, va realitzar l’obertura dels actes. En aquesta inauguració també intervingueren Lucía Beamud, Albert Monclusí, decà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València (UV) i Ferran Senent, treballador social i professor titular del Departament de Treball Social i Serveis Socials a la UV.

En aquest inici es va remarcar la importància de crear espais de convivència, en un marc de respecte mutu en el que totes les persones tinguen cabuda, posant els drets humans en el centre. Per a aconseguir tal cosa, s’ha de fer front a eixe odi, a eixe racisme que de vegades és invisible i impregna la societat, generant violència sobre les persones. Un racisme pot estar en persones anònimes en la societat o que pot estar a dintre de les institucions, fet que és ben greu i que des de l’administració pública cal erradicar a tota costa. En aquest punt, també es parlà del procés que està dugent a terme l’Ajuntament de València en el disseny d’un nou Pla Municipal de Convivència, que contempla, entre altres coses, la creació d’una Oficina de No Discriminació.

BARCELONA: Model de ciutat diversa i intercultural

Després d’haver-se inaugurat la jornada, començà la primera conferència: Barcelona: Model de ciutat diversa i intercultural. Aida Guillén, directora de Serveis de Dret de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, a Catalunya, va ser la ponent que la impartí.

Aida Guillén encetà el seu discurs parlant de tres idees preconcebudes sobre la diversitat i les respostes a ella:

-          

•      Els drets humans són paper mullat.
•          Davant la diversitat només cal integració.
•          Combatre l’odi i la discriminació és “buenisme”.

Per confrontar la primera idea, Aida Guillén va realitzar una reflexió sobre la concepció dels drets humans des d’una mirada jurídica i social. La ponent definí els drets humans com “una part de sobirania” per a una persona, “una miqueta de poder”, de vegades major i altres menor. Referí que els drets tenen un element trampós... I és que en la Constitució espanyola existeixen, d’una banda els drets fonamentals (drets civils, polítics, econòmics) i d’altra els principis rectors, en els quals s’engloben aspectes com la seguretat social, l’habitatge, etc. Quin és el problema? Doncs que aquells “drets” que es situen en el capítol dels principis rectors, no tenen el mateix nivell de garantia que els drets fonamentals. L’estat no està obligat a complir els principis rectors, la seua satisfacció depèn de la voluntat política del govern que es trobe al Parlament.

D’altra banda, es reflexionà sobre la necessitat de no comprar els arguments economicistes a l’hora de parlar de drets, sobre els límits que tenen els drets (no són absoluts) o sobre la col·lisió entre uns i altres, per exemple: el dret a la informació pot xocar amb el dret a la intimitat.

Aida Guillén va destacar que per parlar de drets és imprescindible fer referència als privilegis, i és imperatiu posar sobre la taula la redistribució de la riquesa, un aspecte fonamental des del punt de vista dels drets humans.

A continuació, exposà les dos línies fonamentals sobre les quals s’assenta el projecte de Barcelona com a ciutat de dret:

•           La prevenció
•          La garantia dels drets

Pel que fa a l’aspecte de que front a la diversitat només cal integració, Aida Guillén en parlà de tres models de gestió de la diversitat cultural, tot i que la paraula “gestió” té unes connotacions un tant negatives. Tal vegada podríem fer ús d'un altre terme, referint-nos per exemple a les "respostes" a la diversitat cultural. Com siga, ella parlà de tres models diferenciats:

•           Multiculturalitat: existeixen diverses cultures i es dona cabuda a la convivència entre elles en determinats espais, però no s’articula un procés pel qual totes les cultures conviuen en respecte i en condicions d’igualtat. Hi ha una cultura dominant que es superposa a les altres, i poden existir distints xocs o conflictes que generen opressió i situacions de discriminació cap a les persones que no pertanyen a la cultura/ètnia dominant...
•         Interculturalitat: les cultures conviuen i s’enriqueixen entre elles, es produeix una retroalimentació entre totes. Es dona una interacció positiva, es reconeix la diversitat de manera verídica i es posen en valor totes les cultures, en una situació d’igualtat.
•           Assimilacionisme: pretén que les persones que no formen part de la cultura dominant s’adapten... Adoptant la llengua, les normes o els valors que predominen en el context sobre el que es situen, abandonant les característiques que defineixen la seua pròpia identitat.

Cal treballar per fer entendre a la ciutadania que una societat diversa sols pot avançar amb la interculturalitat, i que per respecte als drets humans i a les persones, no es pot exigir que ningú assimile cap cultura de manera imposada.

Guillén va raonar sobre altres aspectes molt interessants. En parlà de que per assolir la diversitat, la participació ha de ser diversa, i ha de ser un tema transversal. També parlà de la importància que tenen els mitjans de comunicació a l’hora de visibilitzar la diversitat, els quals actualment no estan ajudant massa a fer-ho, ja que normalment el tractament que rep la diversitat és molt estereotipat i perpetuen esquemes assumits socialment. 

  

La ponent en parlà de que els estereotips dels que parlem es configuren en un procés humà i social, amb el qual s'ariba a l'odi. Primer actua el pensament, que es transllada als sentiments i provoquen actuacions.

Guillén, A. (2019). Barcelona: Ciutat de Dret.

Per últim, pel que fa a la idea de que "combatre l'odi i la discriminació és buenisme", la ponent argumentà que es tracta d'una defensa dels drets humans i del respecte cap a les persones, per damunt de la mercantilització a la que el sistema ho sotmet tot. En aquest punt, parlà dels mecanismes emprats contra la discriminació i l'odi, més centrats en les institucions, en la persecució penal i les sancions administratives. Aquestes estratègies tenen uns costos elevats, i es demostra cada dia la seua poca eficiència. És per això, que cal passar a focalitzar més l'atenció en la prevenció, mitjançant la pedagogia i apelant a l'empatia.

D'altra banda, en aquest punt també es parlà de la "Piràmide de l'odi", on la qual es mostra, com s'arriba a l'expressió més severa de la violència.

El discurso del odio (2015). Ajuntament de València.

Les respostes per fer front a la discriminació, com hem dit, estan centrades en les sancions i penalitzacions, les quals es produeixen quan ja s'han produït actes violents més forts (situats en la part superior de la piràmide que veiem en la foto). Però el discurs de l'odi s'ha d'abastar des de la part més invisible, sense oblidar la urgència d'actuar quan es produisca un acte de violència física, però atenent als estereotips o als processos d'altredat i deshumanització, ja que si no es treballen aquests aspectes, trobaran llibertat en el camí per anar escalant en la piràmide. 

Després de la pausa per a l'esmorzar, va arribar el torn de Shams Asadi, comissària de Drets Humans de la ciutat de Viena. La ponent va explicar els plans de convivència i garantia de respecte i no discriminació que s'han dut a terme en aquesta ciutat, que compta amb un percentatge molt elevat de persones procedents d'altres països, i en la qual la diversitat està a l'ordre del dia. Va destacar la
necessitat que les polítiques es desenvolupen de manera transversal, i que cada context és un món, per la qual cosa, si bé totes les ciutats i poblacions es poden nodrir d'experiències com la de Viena, cal tindre en compte que sempre cal adaptar-se a les estructures de l'entorn…

Després d'aquesta ponència, es va realitzar una taula rodona en la qual es va debatre sobre la
convivència, els drets humans, les polítiques migratòries, els plans i el treball de l'Administració
i les entitats davant els fenòmens migratoris i davant el discurs de l'odi. I finalment, es va tancar l'acte amb les conclusions finals, moment en el que estigueren presents Alberto Ibáñez, Secretari Autonòmic d'Igualtat i Diversitat de València, i Lucía Beamud, Regidora d'Igualtat. 

Va ser una jornada molt interessant, que va comptar amb la presència d'experts/es amb grans
coneixements i experiències, però en la qual una vegada més assistirem a un greu problema: es parla de racisme i discriminació sense comptar amb les/els protagonistes. En la taula no va haver-hi ni una sola persona racializada, migrant…

QUÈ PODEM FER?

Com a futurs/es professionals del treball social, hem de treballar per tal que el discurs de l'odi quede exclós de la nostra societat, posant en el primer pla la prenvenció i la pedagogia, i creant espais que fomenten el respecte i la convivència en la diversitat. I per a tal cosa, hem de començar fent una reflexió en primera persona, pensant en els nostres privilegis i deconstruint els patrons que hem aprés baix el sistema colonial i patriarcal en el que estem immersos/es. En el cas de València, no podem oblidar que, tot i aquestes iniciatives progressistes, encara queda molt per fer. Per exemple, tancar el Centre d'Internament per a Estrangers (CIE) que es troba en Zapadores, i que atempta contra la dignitat humana i contra els drets humans de manera terrorífica. Cal dir que la legislació que permet que aquest centre es mantinga està sota les mans de poders estatals, i que el poder de maniobra del Govern valencià en aquest aspecte es limita molt, però no podem ser hipòcrites i mirar cap a un altre costat.