L'erotisme contra el 'Tanatos'
La classe del passat divendres 18 d'octubre fou distinta del que ha sigut habitual fins al moment.
AMB ALTRES ULLS
En primer lloc, visionarem un xicotet documental titulat "Amb altres ulls", que mostrava una experiència cultural basada en la fotografia. Es tracta d'un projecte protagonitzat per un col·lectiu de xiquets/es del barri de El Cabanyal (València), els quals es troben en risc d'exclusió social, i que reflexen la realitat que els/les envolta a través de fotografies realitzades per elles i ells mateixes/os.
Amb aquesta metodologia participativa, són els propis/es infants/es els/les que conten les seues vivències i històries, la seua intimitat, a través de càmares amb les que capturen imatges. A més a més, amb el material que generen, es prepara una exposició per difondre totes les imatges, amb les quals es mostren distintes realitats, contades com diguem per les pròpies persones protagonistes, i es denuncia la situació d'injusticia social que viuen.
El projecte es porta a terme de manera molt organitzada, amb distintes sessions. En primer lloc, es fa una breu introducció als/les menors, dels conceptes tècnics bàsics sobre la fotografia. Es tracta d'instruccions senzilles per tal que puguen fer servir les càmares que es faciliten de la millor manera possible, treballant-se aspectes com la llum, l'enfocament, etc. Són nocions molt bàsiques, per tal que puguen assolir millors resultats en l'aspecte estètic, artístic; però es pretén que el que prime és la llibertat imaginativa i creativa dels nens/es.
D'altra banda, es realitzen sessions interdisciplinars en les quals participen professionals de l'art, de diferents disciplines, per aportar distints punts de vista sobre aquest, i sobre tot per motivar als xiquets/es en la seua tasca de la fotografia, i per que es mantinguen atents/es en el procés.
Pel que fa al paper de les famílies de les nenes i els nens, els/les professionals que desenvolupen el projecte (educadores/rs, docents...), procuren involucrar tota la familia en el procés, intentant trencar prèviament el possible rebuig que aquesta hi pot tenir, a que la xiqueta o el xiquet realitze fotografies en les que mostren la seua intimitat, i en les que pot apareixer la seua casa particular, etc. Evidentment, és un rebuig més que comprensible i lògic, ja que es tracta de mostrar la intimitat. És per això, que cal explicar als/les familiars el sentit cultural i social que tenen les activitats i el respecte amb el que s'han de dur a terme.
En definitiva, parlem d'un projecte cultural i social de fotografia participativa, que otorga el rol de creadors/es als pròpis/es protagonistes de les històries que es mostren, i amb les que es pretenen denunciar situacions d'opressió, desigualtat, exclusió... Un projecte en el que prima el valor social i no l'estètic. I és que com podem veure, l'art com a ferramenta de transformació social i personal, del que ja hem parlat, té múltiples possibilitats a través de distintes expressions artístiques i culturals, i la fotografia és una d'elles.
LA LOTERIA MEXICANA
La segona part de la classe va estar conduïda per Noemí, companya de Mèxic que està finalitzant els seus estudis de Doctorat, vinculat a la Pedagogia.
Primerament, vam realitzar un joc de manera grupal: "La loteria". No, no es tracta del clàssic "Bingo" que nosaltres coneixem, i que es basa en cantar un conjunt de números aleatoris, mentre les jugadores i els jugadors marquen les xifres dels seus cartons, guanyant aquells/es que primer taquen totes les files de nombres. La versió mexicana que Noemí ens va presentar es basava en marcar, no números, sinó imatges (amb el nom del contingut) com les que veiem en la fotografia situada baix d'aquest text, en la que es mostra com és el taulell del joc.
En aquesta loteria també es canta, però d'una manera més original i menys simple i repetitiva. Ho fan dues persones, que reciten fragments de refranys populars... I que s'han de completar amb les paraules del que apareix als diversos taulells del joc. Vam jugar en equips, cadascun d'ells hi tenia un taulell amb imatges distintes.
La victòria, de la mateixa manera que en la versió coneguda a Espanya, era otorgada a aquella gent que primer completara tota la seqüència. Noemí tingué el detall de regalar-li dolços mexicans a les guanyadores/rs i a les dos persones que cantaren la loteria: "Saquitos de tamarindo".
PROJECTE DE LA REALITAT A L'AULA. PENSAR EN LA PRÀCTICA PER TRANSFORMAR LA REALITAT. METODOLOGIA PER AL RESCAT D'ALLÒ QUOTIDIÀ
A continuació, Noemí realitzà una exposició del seu projecte de fi de màster, basat en la pedagogia eròtica. La proposta està basada, principalment, en tres referències:
- Paulo Freire
- La filosofia zapatista
- Psicoanàlisi sociopolític
De Paulo Freire, es destaca que l'educació és un acte polític i ha de ser alliberadora (front l'educació bancaria, aquella que aliena als educats/es per tal que siguen capaços/es d'integrar-se al sistema de treball i reproduïsquen els esquemes que perpetuen l'estructura social). Per tal que l'educació siga veritablement alliberadora ha de ser problematitzadora, ha de donar cabuda a una visió crítica de la realitat que permeta fer front al sistema que genera desigualtat, injusticia, violència.
Pel que fa a la fiolosofia zapatista, Noemí remarca la lluita social i la "digna rabia", la reivindació de la direcció colectiva enfront a l'autoritat opressiva que exigeix obediència i submissió, o la permanència de la paraula que clama contra la injusticia en la història, per damunt de la desaparició d'aquelles i aquells que la pronuncien ("No morirá la flor de la palabra").
Respecte al psicoanàlisi sociopolític, es fa referència a Freud i la seua teoria del impuls/pulsió natural de l'ésser humà en dos direccions:
- A favor de la vida - Fer el bé: "Eros"
- Contra la vida - Fer el mal: "Tanatos"
Segons aquesta teoria, l'erotisme té a veure amb eixa pulsió a favor de la vida. L'erotisme es viu a través del cos i del desig, que és allò que ens mou. Aquest últim aspecte és fonamental per entendre la concepció del erotisme vinculada a l'acció humana pel bé (Eros). El desig de construïr un món més just.
Però, tal i com va explicar Noemí, quan el context en el que es situa la població és dolent... Quan es viu desigualtat, pobresa, violència, etc, les persones sofreixen una gran càrreca tanatica (Tanatos). Per reflexionar sobre aquest tema, vam visualitzar un conjunt de fotografies de Mèxic, que mostraven diverses situacions molt dramàtiques de la situació social que està vivint el país actualment: mort, opressió, assasinats, desigualtat... I com es pot descarregar, en aquestes circumstàncies, l'energia tanatica cap a l'organització i la lluita?
Doncs bé, la proposta que realitza Noemí en base a aquests referents està vinculada l'erotisme del que parlem, passant per un procés d'autoconeixement en el qual la gent ha de trobar i reconèixer les seues virtuds i els seus defectes, aspecte que ajudarà a controlar la pulsió tanatica i reconduir-la cap al "Eros". I tenint en compte tot asò, una manera d'alliberar l'energia que genera l'angoixa dels contextos violents, és l'expressió a través de l'art.
"Conocernos es vivir nuestro erotismo".
ESMORZAR MEXICÀ
Al final de la classe, Noemí ens convidà a un esmorzar amb menjar típic de la seua terra, de Mèxic. Un altre detall a agraïr, sense dubte.
REFLEXIÓ FINAL
Aquesta sessió ens serví per reflexionar sobre eixa part "inconscient" que tenim les persones a dintre, i que ens pot portar a cometre els actes més deplorables. No obstant, el context que ens envolta és imprescindible i condiciona absolutament les accions humanes, afavoreix l'aparició d'un tipus de comporaments o d'altres. És per això, que l'erotisme: els vincles que es donen entre els subjectes, l'autoconeixement, l'amor, l'energia, la vida, el maneig del cos, etc; pot ser el motor de l'organització i la lluita social.
L'art, és una via molt útil per treballar tots aquests trets. Per a això, és vital que les persones siguen protagonistes de les seues pròpies històries, per tal que es creguen realment que l'expressió artística com a ferramenta de canvi social té sentit, i per poder aconseguir que el camí més transitat siga el del "Eros".
AMB ALTRES ULLS
En primer lloc, visionarem un xicotet documental titulat "Amb altres ulls", que mostrava una experiència cultural basada en la fotografia. Es tracta d'un projecte protagonitzat per un col·lectiu de xiquets/es del barri de El Cabanyal (València), els quals es troben en risc d'exclusió social, i que reflexen la realitat que els/les envolta a través de fotografies realitzades per elles i ells mateixes/os.
Amb aquesta metodologia participativa, són els propis/es infants/es els/les que conten les seues vivències i històries, la seua intimitat, a través de càmares amb les que capturen imatges. A més a més, amb el material que generen, es prepara una exposició per difondre totes les imatges, amb les quals es mostren distintes realitats, contades com diguem per les pròpies persones protagonistes, i es denuncia la situació d'injusticia social que viuen.
El projecte es porta a terme de manera molt organitzada, amb distintes sessions. En primer lloc, es fa una breu introducció als/les menors, dels conceptes tècnics bàsics sobre la fotografia. Es tracta d'instruccions senzilles per tal que puguen fer servir les càmares que es faciliten de la millor manera possible, treballant-se aspectes com la llum, l'enfocament, etc. Són nocions molt bàsiques, per tal que puguen assolir millors resultats en l'aspecte estètic, artístic; però es pretén que el que prime és la llibertat imaginativa i creativa dels nens/es.
D'altra banda, es realitzen sessions interdisciplinars en les quals participen professionals de l'art, de diferents disciplines, per aportar distints punts de vista sobre aquest, i sobre tot per motivar als xiquets/es en la seua tasca de la fotografia, i per que es mantinguen atents/es en el procés.
Pel que fa al paper de les famílies de les nenes i els nens, els/les professionals que desenvolupen el projecte (educadores/rs, docents...), procuren involucrar tota la familia en el procés, intentant trencar prèviament el possible rebuig que aquesta hi pot tenir, a que la xiqueta o el xiquet realitze fotografies en les que mostren la seua intimitat, i en les que pot apareixer la seua casa particular, etc. Evidentment, és un rebuig més que comprensible i lògic, ja que es tracta de mostrar la intimitat. És per això, que cal explicar als/les familiars el sentit cultural i social que tenen les activitats i el respecte amb el que s'han de dur a terme.
En definitiva, parlem d'un projecte cultural i social de fotografia participativa, que otorga el rol de creadors/es als pròpis/es protagonistes de les històries que es mostren, i amb les que es pretenen denunciar situacions d'opressió, desigualtat, exclusió... Un projecte en el que prima el valor social i no l'estètic. I és que com podem veure, l'art com a ferramenta de transformació social i personal, del que ja hem parlat, té múltiples possibilitats a través de distintes expressions artístiques i culturals, i la fotografia és una d'elles.
LA LOTERIA MEXICANA
La segona part de la classe va estar conduïda per Noemí, companya de Mèxic que està finalitzant els seus estudis de Doctorat, vinculat a la Pedagogia.
Primerament, vam realitzar un joc de manera grupal: "La loteria". No, no es tracta del clàssic "Bingo" que nosaltres coneixem, i que es basa en cantar un conjunt de números aleatoris, mentre les jugadores i els jugadors marquen les xifres dels seus cartons, guanyant aquells/es que primer taquen totes les files de nombres. La versió mexicana que Noemí ens va presentar es basava en marcar, no números, sinó imatges (amb el nom del contingut) com les que veiem en la fotografia situada baix d'aquest text, en la que es mostra com és el taulell del joc.
En aquesta loteria també es canta, però d'una manera més original i menys simple i repetitiva. Ho fan dues persones, que reciten fragments de refranys populars... I que s'han de completar amb les paraules del que apareix als diversos taulells del joc. Vam jugar en equips, cadascun d'ells hi tenia un taulell amb imatges distintes.
La victòria, de la mateixa manera que en la versió coneguda a Espanya, era otorgada a aquella gent que primer completara tota la seqüència. Noemí tingué el detall de regalar-li dolços mexicans a les guanyadores/rs i a les dos persones que cantaren la loteria: "Saquitos de tamarindo".
 |
| "La Loteria", versió mexicana. |
PROJECTE DE LA REALITAT A L'AULA. PENSAR EN LA PRÀCTICA PER TRANSFORMAR LA REALITAT. METODOLOGIA PER AL RESCAT D'ALLÒ QUOTIDIÀ
A continuació, Noemí realitzà una exposició del seu projecte de fi de màster, basat en la pedagogia eròtica. La proposta està basada, principalment, en tres referències:
- Paulo Freire
- La filosofia zapatista
- Psicoanàlisi sociopolític
De Paulo Freire, es destaca que l'educació és un acte polític i ha de ser alliberadora (front l'educació bancaria, aquella que aliena als educats/es per tal que siguen capaços/es d'integrar-se al sistema de treball i reproduïsquen els esquemes que perpetuen l'estructura social). Per tal que l'educació siga veritablement alliberadora ha de ser problematitzadora, ha de donar cabuda a una visió crítica de la realitat que permeta fer front al sistema que genera desigualtat, injusticia, violència.
Pel que fa a la fiolosofia zapatista, Noemí remarca la lluita social i la "digna rabia", la reivindació de la direcció colectiva enfront a l'autoritat opressiva que exigeix obediència i submissió, o la permanència de la paraula que clama contra la injusticia en la història, per damunt de la desaparició d'aquelles i aquells que la pronuncien ("No morirá la flor de la palabra").
Respecte al psicoanàlisi sociopolític, es fa referència a Freud i la seua teoria del impuls/pulsió natural de l'ésser humà en dos direccions:
- A favor de la vida - Fer el bé: "Eros"
- Contra la vida - Fer el mal: "Tanatos"
Segons aquesta teoria, l'erotisme té a veure amb eixa pulsió a favor de la vida. L'erotisme es viu a través del cos i del desig, que és allò que ens mou. Aquest últim aspecte és fonamental per entendre la concepció del erotisme vinculada a l'acció humana pel bé (Eros). El desig de construïr un món més just.
Però, tal i com va explicar Noemí, quan el context en el que es situa la població és dolent... Quan es viu desigualtat, pobresa, violència, etc, les persones sofreixen una gran càrreca tanatica (Tanatos). Per reflexionar sobre aquest tema, vam visualitzar un conjunt de fotografies de Mèxic, que mostraven diverses situacions molt dramàtiques de la situació social que està vivint el país actualment: mort, opressió, assasinats, desigualtat... I com es pot descarregar, en aquestes circumstàncies, l'energia tanatica cap a l'organització i la lluita?
Doncs bé, la proposta que realitza Noemí en base a aquests referents està vinculada l'erotisme del que parlem, passant per un procés d'autoconeixement en el qual la gent ha de trobar i reconèixer les seues virtuds i els seus defectes, aspecte que ajudarà a controlar la pulsió tanatica i reconduir-la cap al "Eros". I tenint en compte tot asò, una manera d'alliberar l'energia que genera l'angoixa dels contextos violents, és l'expressió a través de l'art.
"Conocernos es vivir nuestro erotismo".
ESMORZAR MEXICÀ
Al final de la classe, Noemí ens convidà a un esmorzar amb menjar típic de la seua terra, de Mèxic. Un altre detall a agraïr, sense dubte.
REFLEXIÓ FINAL
Aquesta sessió ens serví per reflexionar sobre eixa part "inconscient" que tenim les persones a dintre, i que ens pot portar a cometre els actes més deplorables. No obstant, el context que ens envolta és imprescindible i condiciona absolutament les accions humanes, afavoreix l'aparició d'un tipus de comporaments o d'altres. És per això, que l'erotisme: els vincles que es donen entre els subjectes, l'autoconeixement, l'amor, l'energia, la vida, el maneig del cos, etc; pot ser el motor de l'organització i la lluita social.
L'art, és una via molt útil per treballar tots aquests trets. Per a això, és vital que les persones siguen protagonistes de les seues pròpies històries, per tal que es creguen realment que l'expressió artística com a ferramenta de canvi social té sentit, i per poder aconseguir que el camí més transitat siga el del "Eros".
Comentarios
Publicar un comentario