Animació sociocultural i infancia. Humanitat vs gestió empresarial

El passat divendres 15 de novembre, vam dedicar la classe a parlar sobre la infancia i l'oci. Va ser una classe fonamentalment teòrica, però també van tindre cabuda algunes reflexions que es comentaran a continuació.

Resultado de imagen de infancia"

L'animació sociocultural i la infancia

L'animació sociocultural està, normalment, lligada a l'educació no formal o a les activitats d'oci o temps lliure...

L'oci es va definir com "l’actitud per afrontar el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria". "Això implica la capacitat de triar lliurement les activitats a realitzar, a fi de gaudir i satisfer les necessitats personals que decidim, independentment que aquesta activitat produisca cap benefici o sigui útil".

Es comentà que per parlar del temps lliure infantil cal fer referència, imperativament, a l'escola, ja que és l'espai al que la infancia acudeix de manera obligatòria. El temps lliure és el que resta del que els xiquets i les xiquetes dediquen a la realització de les tasques escolars (classes, deures,etc) i les activiats bàsiques fisiològiques. Com a particularitats del temps lliure infantil, es nomenaren dos aspectes:
  • Necessitat de protecció i salvaguarda de la seua autonomia.
  • El món del joc com un dels contextos fonamentals de la infancia.
Referit asò, ens podem preguntar: realment es protegeix/salvaguarda el temps lliure en la infancia? 

Tot i que el sistema garanteix l'escolarització en la infancia i la adolescència: des dels 3 anys fins als 16 anys (Educació Infantil, Educació Primaria i Educació Secundaria Obligatòria), això no implica que també s'oferisca un temps d'oci garantit per a totes les xiquetes i els xiquets. 
Els nens/es, acaben la seua jornada escolar a migdia, i la manera en la que passen el temps restant del día ja depen de les seues famílies, de les seues intencions i, per suposat, de les seues condicions.
Tot i que avui en dia existeix el que es coneix com "La vespertina", que es basa en el desenvolupament d'activitats esportives, de temps lliure, etc, en horari de vesprada, les quals es desenvolupen en els propis centres escolars i que compten amb monitores i monitors... No s'ha aconseguit una veritable protecció i garantia del temps d'oci de la infancia. 
Sobre aquest tema va tindre cabuda un interessant debat a classe, en el qual van sortir reflexions com les que recopilem a continuació:
  • Les polítiques o les iniciatives de temps d'oci per a la infancia es porten a terme pensant en els xiquets/es o únicament en la conciliació laboral de les mares i/o els pares.
  • La jornada continua ha suposat un avançament en la educació de la infancia o únicament una situació més agradable per al professorat?
  • La classe i el poder adquisitiu de les famílies son elements que condicionen com és el temps d'oci i lliure de la infancia.
  • La iniciativa privada abasta la major part de l'espai d'oci. 
I sobre aquesta última consideració, anem a detindren's una mica... I és que, l'oci es pot entendre de diverses maneres, fonamentalment de dues formes: entés des d'una perspectiva de l'animació sociocultural (tasca que fomenta valors i principis vinculats a la solidaritat, la cooperació, el pensament crític, l'empatia...) o des d'una perspectiva de la gestió cultural, en la qual predomina el valor econòmic, la rentabilitat de les activitats. Des d'aquesta última visió, qualsevol tasca es contempla amb la lògica empresarial. 

En classe vam veure aquest quadre tan clarificador, que mostra les diferències entre "Animació sociocultural en la infancia" i "Industria de l'oci infantil":

Resultado de imagen de diferencias entre animacion cultural infancia industria"
CALVO, A.Mª (1997) Animación sociocultural en la infancia. La educación en el tiempo libre en TRILLA, J. Animación sociocultural. Teorías, programas y ámbitos. Ariel


A nosaltres ens agradaria afegir aquesta classificació que fa Pere Soler Masó, molt similar, entre "Gestió cultural" i "Animació sociocultural".

Soler Masó, P. (2019). 
Per tot asò que es comenta i es reflexa en aquests quadres tan visuals, és fonamental que des de les institucions públiques es dissenyen i s'impulsen polítiques d'oci en la infancia. S'ha de garantir, des d'allò públic, que les i els infants puguen gaudir d'un temps lliure de qualitat, en el qual la diversió tinga cabuda, però en el que també s'integre un conjunt de valors de respecte, diversitat, igualtat... Pensant en la convivència i el respecte cap a les persones, però també en el medi ambient, els animals... Tot allò que ens envolta i que també es part de nosaltres.

Si no es fa política des de les institucions públiques, la fan des de l`àmbit privat. I això és el que ens crida la realitat dia a dia. Ho veiem en el funcionament dels locals i espais per a infancia i adolescència en els quals únicament s'aparca als xiquets/es, per tal de tenir-los entretinguts/es (llocs de boles, recreatius...), i tal vegada també, per fer promoció de determinats productes (videojocs, joguines...), i d'aquesta manera fer crèixer més encara el benefici monetari.
Però la situació pot ser encara més dramàtica. Així, avui estan creixent els locals recreatius i d'apostes, als quals cada vegada acudeixen més adolescents, que cauen en aquesta trampa que tant de mal econòmic i moral fa a families treballadores. I no ens en podem oblidar de la magnitud que cobra aquesta problemàtica amb l'existència de les noves tecnologies... Actualment el casino, el bingo, etc, ja estan disponibles a Internet les 24 hores del día.

En contraposició, els obectius de l'animació infantil són:
  • Facilitar espais i equipaments lúdics no consumistes per a l'oci infantil.
  • Promoure l'aventura de les excursions a l'aire lliure, els campaments d'estiu i altres activitats diferents quotidianes.
  • Gaudir d'activitats culturals actives i participatives, no només de consum. 
  • Educar per a un ús adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de risc social.
El joc i les seues possibilitats educatives

Resultado de imagen de juegos calle"

Segons l'ONU en la Convenció sobre els drets de les xiquetes i els xiquets, els cinc drets fonamentals de la infancia són els següents:
  • Dret a jugar
  • Dret a la salut
  • Dret a un nom
  • Dret a l'educació
  • Dret a no treballar
Com veiem, el dret a jugar forma part d'aquest petit grup de drets fonamentals de la ONU. Així s'estableix en l'article 31 de la Convenció sobre els drets de la infancia, en el qual es reconeix "el dret del xiquet al descans, a l'esparciment, al joc i a participar en les activitats recreatives propies de la seua edat. El joc és una part essencial del desenvolupament de qualsevol xiquet i ajuda a que cada nen tinga una infancia saludable, des del punt de vista físic i de les emocions".

Per tant, no parlem en va quan referim que la infancia té dret a poder jugar. I un dret s'ha de garantir, no esperar a que es complisca en funció de les circumstàncies, de la bona voluntat, de l'esforç únic dels agents socials (en aquest cas de les families...).

El joc és, tal i com vam veure a la sessió:
  • Un fi en sí mateix. Una forma d'aconseguir plaer, que pot estudiar-se i analitzar-se.
  • Una ferramenta educativa. Un recurs que es pot incorporar a altres projectes i que s'ha d'adaptar a la realitat dels destinataris/es, al context i als objectius plantejats.
Eixa concepció del joc com a ferramenta educativa és la que es troba connectada amb l'animació sociocultural i amb el treball social com a tal. I és que, com hem vist, l'oci ocupa un espai fonamental en la vida de la infancia i l'adolescència, i ha de tenir-se en compte a l'hora de realitzar intervencions amb aquests col·lectius. I hem de saber que l'oci es pot desenvolupar de moltes maneres: atenent al mer entreteniment o en base a uns objectius, amb els que es puguen assolir aspectes que milloren la realitat vital de les persones o que al menys perseguisquen una reflexió crítica i un treball en valors i principis.

També es vital el que es comenta de la necessitat d'adaptació a la realitat de les persones destinataries i al context, considerant, ja no sols quan es treballa en infancia i adolescència, sino en qualsevol grup de persones i més enllà de l'oci. Hem d'assolir que el treball que es duga a terma siga inclusiu, considerant tots els elements necessaris, vinculats al gènere, l'ètnia, la diversitat funcional... En definitiva, s'ha de tenir en compte la diversitat, i deixar que cadascú, des de les seues singularitats i diferències, puga ser particip dels processos i aportar de manera pròpia.

En aquesta línia, podem fer menció a altra de les reflexions que tingueren lloc en aquest dia sobre la inclusió. I té a veure amb les activitats que moltes vegades es realitzen des de centres educatius, per tal de "fomentar la inclusió", però que no la afavoreixen veritablement. Es posà com a exemple un cas molt típic: xiquets/es que no s'han adaptat al curriculum acadèmic ordinari, i que permaneixen a l'aula amb tot l'alumant de la seua aula de referència, però fent activitats distintes, sense formar part del grup de manera real, apartats/es.

La inclusió vertadera s'assoleix quan totes i cadascuna de les persones que conformen un grup participen: aporten, formen part, son escoltades, es produeix un feedback que afecta a totes i a tots... I per aconseguir tal cosa, s'ha de dur a terme l'equitat, és a dir, donar els recursos necessaris a cadascú en funció de les diverses necessitats de cada individu. 

Aquest tema és senzill de comentar de manera teòrica, no obstant, és clar que dur-lo a la pràctica, en un sistema educatiu com el que tenim és quasi una tasca impossible. Però mentre lluitem per assolir un canvi real del model competitiu i desigualitari que encara te lloc en els nostres dies, s'haurien de potenciar al màxim les iniciatives que més puguen apropar a la inclusió. 

En aquesta classe, també vam veure una classificació de jocs establerta en l'Antiga Grècia, i que encara avui te la seua utilitat:
  • AGON: jocs de competència en els quals els antagonistes es troben en condicions de "relativa igualtat".
  • ALEA: jocs d'atzar.
  • MIMICRY: jocs de fantasia (mímica, disfressa).
  • ILNX: jocs de confusió i desconcert.

Una altra tipologia, ben interessant per a les persones que estudiem/treballem en l'àmbit de les ciències socials, és la dels jocs i les relacions socials:
  • Jocs individuals
  • Jocs d'oposició
  • Jocs de cooperació
  • Jocs de cooperació - oposició
Només cal fer un xicotet exercici de pensament per adonar-se que en la nostra societat, la major part dels jocs que solem dur a terme, tant aquells que estan vinculats a l'esport, com els jocs de taula, etc, solen ser els jocs d'oposició... Els jocs d'oposició són aquells en els que es persegueix la victòria d'una guanyadora o un guanyador, enfront la derrota de la resta de jugadores/rs, que en tot cas podran assolir una segona, tercera posició... I en el pitjor dels casos, l'últim/a. 

La competència que sol donar-se en els jocs és un bon reflex del sistema neoliberal en el que vivim, i del que tanta crítica hem fet en aquest blog. Els jocs també estan carregats de valors, i transmeten, com tota acció o activitat, una ideologia. És per això, que caldria, des d'aquest àmbit, apostar i fomentar jocs en els que es transmeta la solidaritat, i per a això els jocs de cooperació són molt útils, ja que en ells es treballa en equip i per l'equip. No seria més interessant que la importancia de jugar radicara en el procés, en les interaccions positives que es donen entre els jugadors/es... I no tant en qui serà el guanyador/a?

En definitiva, l'animació sociocultural està molt allunyada de la gestió cultural i del pensament industrial, que segueix una lògica empresarial que reprodueix el sistema i que busca el benefici econòmic, però no el benefici humà i social. Eixa és la diferència fonamental entre un bàndol i l'altre... Mentre uns busquen la riquesa dels bitllets, altres busquen la riquesa que suposa fer una societat més justa i igualitaria, la riquesa de la humanitat, la riquesa de la diversitat, la riquesa de la justicia social. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

'Saltimbanquis': Una proposta d'oci inclusiu

Aprendiendo a conocer

Teatre que sana