Projecte Migrant i dinàmiques varies
Aquest dimarts 5 de novembre, vam debatre sobre el final de l'assignatura, sobre si fem o no un examen final del contingut de la matèria. Nosaltres, com a alumnat, pensem que no és necessari, ja que és una assignatura pràctica que compta amb moltes dinàmiques, a més del blog setmanal que anem realitzant, però la resposta de Carles a aquestes altures encara no és clara i no sabrem fins passat un temps en què consistirà el final.
Al acabar amb aquest debat, ens va visitar una antiga alumna anomenada Júlia, membre de l'Associació Educació Comunitària. Des d'aquesta associació es porten endavant projectes com Projecte Migrant, una biblioteca itinerant o art comunitari.
Projecte Migrant és el treball que ens explicaren. Consistia en l'ocupació d'espais públics, en els quals feien assemblees amb gent de totes les edats, amb la finalitat de tractar temes profunds com la llei d'estrangeria, sexualitat, salut comunitària, etc. Totes aquestes activitats es feien a l'aire lliure i van estar en funcionament durant 3 anys.
Aquesta associació creu en la transformació personal abans que en la transformació social, donant exemple amb fets com la reunió massiva de persones més de 20 nacionalitats, intercanviant així cada cultura pròpia a través de llibres. És una mena de relació entre la persona que portava el seu llibre amb la mateixa identitat que representava.
A més, aquesta associació aconsegueix que la gent siga activa en el processos i participe de veritat, a través de la seua pròpia creativitat, a través del teatre, la música, els conta contes... Per a poder fer reflexions verbals.
Educació Comunitària lluita contra la violència masclista/racista: assetjament, violacions. Generen ferramentes per poder sanar aquestes problemàtiques, per mitjà de projectes.
Per acabar, Júlia va realitzar una dinàmica dividida en tres parts molt visibles: en la primera part de la dinàmica devíem caminar per la sala per "soltar" tota l'energia negativa i així estar tranquils/es i relaxats/es en la següent fase. En la segona part, l'acció consistia en mirar als ulls a les persones que trobavem pel camí per posar en joc els sentiments. Per a finalitzar, l'última activitat consistia a tindre alguna mostra d'afecte amb els companys de classe, com podia ser una abraçada.
Per últim, podem dir que aquesta classe ha estat molt enriquidora, ja que hem conegut un projecte com el de Júlia de primera mà, que ens dóna esperances per a seguir lluitant i poder canviar aquest món. D'altra banda, en l'àmbit personal, pense que l'última dinàmica ha estat molt positiva, no sols a nivell individual, sinó de tota la classe, ja que algunes persones vam perdre la vergonya per entablir nous vincles amb gent amb la que encara no haviem mantingut cap contacte.
Al acabar amb aquest debat, ens va visitar una antiga alumna anomenada Júlia, membre de l'Associació Educació Comunitària. Des d'aquesta associació es porten endavant projectes com Projecte Migrant, una biblioteca itinerant o art comunitari.
Projecte Migrant és el treball que ens explicaren. Consistia en l'ocupació d'espais públics, en els quals feien assemblees amb gent de totes les edats, amb la finalitat de tractar temes profunds com la llei d'estrangeria, sexualitat, salut comunitària, etc. Totes aquestes activitats es feien a l'aire lliure i van estar en funcionament durant 3 anys.
Aquesta associació creu en la transformació personal abans que en la transformació social, donant exemple amb fets com la reunió massiva de persones més de 20 nacionalitats, intercanviant així cada cultura pròpia a través de llibres. És una mena de relació entre la persona que portava el seu llibre amb la mateixa identitat que representava.
A més, aquesta associació aconsegueix que la gent siga activa en el processos i participe de veritat, a través de la seua pròpia creativitat, a través del teatre, la música, els conta contes... Per a poder fer reflexions verbals.
Educació Comunitària lluita contra la violència masclista/racista: assetjament, violacions. Generen ferramentes per poder sanar aquestes problemàtiques, per mitjà de projectes.Per acabar, Júlia va realitzar una dinàmica dividida en tres parts molt visibles: en la primera part de la dinàmica devíem caminar per la sala per "soltar" tota l'energia negativa i així estar tranquils/es i relaxats/es en la següent fase. En la segona part, l'acció consistia en mirar als ulls a les persones que trobavem pel camí per posar en joc els sentiments. Per a finalitzar, l'última activitat consistia a tindre alguna mostra d'afecte amb els companys de classe, com podia ser una abraçada.
Per últim, podem dir que aquesta classe ha estat molt enriquidora, ja que hem conegut un projecte com el de Júlia de primera mà, que ens dóna esperances per a seguir lluitant i poder canviar aquest món. D'altra banda, en l'àmbit personal, pense que l'última dinàmica ha estat molt positiva, no sols a nivell individual, sinó de tota la classe, ja que algunes persones vam perdre la vergonya per entablir nous vincles amb gent amb la que encara no haviem mantingut cap contacte.
Comentarios
Publicar un comentario