IV JORNADA AUTONÒMICA DE SERVEIS SOCIALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA - Segona part

Seguim contant com va ser la jornada autonòmica de Serveis Socials del País Valencià...

Apertura de la Jornada.

Després de que es clausurés la primera part, a les 14:00h aproxidament, totes les persones assistents acudirem a dinar juntes. Va ser molt bonica eixa unió entre professionals del treball social i algunes/alguns estudiants, que estem a unes passes (esperem) d'incorporar-nos al món laboral.

A partir de les 16:00h va iniciar la segona part de la jornada. En primer lloc, es va realitzar l'entrega del V Premi TS Impulsa 'Amparo Moreno' de Treball Social de la Comunitat Valenciana, que va ser atorgat a Mercedes Botija Yagüe, treballadora social i professora de la Facultat de Ciències de la Universitat de València, per la seua tasca d'Investigació-Acció-Participativa en la UV, per fomentar la participació de l'estudiantat en la investigació.

A continuació, començà l'última taula d'exposició i debat del dia, que portava per títol "Diagnòstic compartit". Va estar moderada per Ferran Senent i Domingo, treballador social i sociòleg, actualment cap de secció del departament d'Inclusió Social i Convivència de l'Ajuntament de València. Van intervindre:

• Inés Sánchez (àmbit de Justícia): treballadora social de la Unitat de Valoració Forense Integral dels Jutjats de Paterna, integrada en l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València.
• Natividad Ruiz (àmbit d'Educació): treballadora social del servei psicopedagògic escolar A-10 de Novelda.
• Martí Pomer (àmbit de Salut): treballador social sanitari del Centre de Salut Pintor Sorolla, a Castelló.
• Pepa Ferrús García (àmbit d'Immigració): treballadora social del Centre d'Acollida a Refugiats Car Mislata, del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Aquesta taula es va desenvolupar amb més celeritat de la prevista, ja que s'arrossegava un retard des del matí, i calia finalitzar l'activitat en l'hora establerta.

Inés Sànchez va explicar com és la seua experiència en la tasca que desenvolupa amb víctimes de violència de gènere. La seua funció es limita, teòricament, a dur a terme una valoració pericial de les víctimes i els seus fills/es, a requeriment d'òrgans judicials i/o el Ministeri Fiscal. No obstant, en la realitat, Inés exerceix una certa "desobediència" i sí porta a terme un acompanyament a la víctima, vital en aquest treball, perquè no seria humà fer una valoració com si res... 

També va parlar del concepte de "dany social", que es vincula amb la dinàmica interrelacional entre la víctima i l'agressor, el sistema familiar, el sistema formatiu/relacional, el sistema social: xarxes formals i informals i el sistema cultural. 

Inés va ser crítica amb la revictimització a la que sotmetem a les víctimes de violència de gènere des de les institucions, obligant-les a que conten el seu relat sobre els maltractaments patits, amb el cost i dolor que això suposa, a distints serveis... En aquesta linia, va comentar la necessitat de que es cree una història social única, una espècie de "base de dades" en la que quede registrada tota la informació d'àmbit socio-familiar, econòmic, etc, per tal que les/els professionals puguen accedir a ella en qualsevol moment, i que la persona no tinga la necessitat d'estar repetint aspectes de la seua vida i la seua història una i altra vegada... Per poder veure la trajectòria en els serveis de la persona des del primer moment que acudí a algun recurs, institució... De la mateixa manera que existeix la història clínica als hospital, vaja. 

Per la seua banda, Natividad Ruiz va explicar les seues funcions dintre d'un centre escolar com a treballadora social, que tenen com a objectiu fonamental, afavorir la inclusió educativa de tot l'alumnat, actuant a través de l'orientació, la mediació...

Seguidament va intervindre Martí Pomer, que va destacar que les treballadores i els treballadors socials de l'àmbit de la salut també empren un llenguatge social, tot i estar en un àmbit ocupat, quasi al màxim, per metges, infermers/es... La funció del treball social en aquest món és aportar el diagnòstic social al diagnòstic general dels/les pacients, sobre el qual va remarcar molt el següent aspecte: no es tracta de facilitar dades de l'àmbit social per tal de complementar el diagnòstic general, sino d'integrar en ell el diagnòstic social. Per a tal cosa, és imperatiu que es done una coordinació, un treball interdisciplinar per part de totes les/els professionals. Els factors psicosocials incideixen en els processos de malaltia en moltes ocasions, inclús pot ser que siguen un dels motius d'ella...

Per últim, Pepa Ferrús comentà que el seu treball al Centre d'Acollida de Refugiats de Mislata es pot estructurar en tres línies generals d'actuació: Acollida temporal, Informació i orientació i Intervenció Social. L'objectiu d'aquest servei és afavorir l'acollida i "la integració" de les persones beneficiaries.

Totes les professionals de la taula referiren la importancia d'assolir un diagnòstic participatiu i compartit, en el qual tinga cabuda una mirada interdisciplinar dels distints/es professionals, i amb el qual les persones usuaries tinguen veu i vot, són elles les protagonistes de les seues vides i les que millor coneixen la seua realitat. 

Finalment, va tindre lloc la clausura de la jornada, amb l'assistència de Mónica Oltra, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Del moment final destacariem les paraules de la vicepresidenta respecte a la necessitat de que els serveis socials siguen un dels pilars del sistema de benestar, junt a l'educació, la sanitat o les pensions, la qual cosa es persegueix amb la nova llei de serveis socials. Oltra va parlar de com ningú dubta de la necessitat de que els hospitals estiguen ben dotats de recursos, i de que els/les metges són imprescindibles per al benestar de la població. Doncs el mateix ocorre amb les/els professionals de la intervenció social, i ací no s'inclourien només les treballadores i els treballadors socials, sino totes les/els professionals que formen part d'ella... Són vitals per poder garantir el benestar social de la gent.

Aquesta nova llei és una llavor que permet iniciar xicotets canvis en un sistema que encara fa aigües per tots els costats, i que encara té instaurats uns models d'intervenció que moltes vegades culpabilitzen a les persones de problemàtiques que són clarament estructurals. Un sistema en el que es posa massa èmfasi en els problemes de la gent i no s'aten suficient a les potencialitats. Un sistema burocratitzat en excés...

Poc a poc, i amb molta lluita per bandera, s'aconseguiran moltes millores i avanços que veritablement signifiquen la professió del treball social en un sistema de serveis socials que posa a les persones en el centre, i en el qual les/els professionals siguen els qui acompanyen a la població en el camí del canvi personal i social, al seu costat, no per davant ni molt menys per damunt.

Clausura de la Jornada.