Grups interactius - Reflexions des de la mirada social
Tal i com va comentar la meua companya Celia en aquesta entrada, el passat 29 d'octubre vam començar a realitzar unes pràctiques extracurriculars que consistien en donar suport a grups interactius, duts a terme amb alumnat de distints cursos de primaria. També compten amb la possibilitat de donar suport a l'equip que treball en l'aula CIL.
No ens detindrem massa en explicar en que consisteixen els grups interactius, ja que la companya ho va fer en l'entrada citada. Simplement, destacar que es tracta de portar a terme activitats de manera grupal, en les quals el focus no es posa en la realització de l'exercici de manera exitosa: encerts, finalització en temps establert, etc, sinó en les interaccions que es produeixen entre les companyes i els companys que treballen al grup.
Els grups interactius es fonamenten sobre la metodologia de l'aprenentatge dialògic, en la qual s'arriba al saber de manera col·lectiva, mitjançant les aportacions de totes les parts implicades, i on es posa en valor la diversitat. Amb els grups dialògics, l'objectiu principal és aconseguir que l'alumnat treballe de manera cooperativa, que aprenguen a respectar-se entre totes/tots, que es donen suport... Es treballen exercicis vinculats al contingut que s'està impartint, però al mateix temps es treballen valors fonamentals, i que desgraciadament moltes vegades queden en un segon plà en la nostra societat.
Desgraciadament, la societat neoliberal capitalista en la que vivim, ha fet que l'individualisme estiga en auge. Les xiquetes i els xiquets es socialitzen en ella, no són alienes/aliens a la realitat, no viuen en un univers para·lel, i això és fà més que evident quan parles amb ells/elles, quan escoltes les seues pretensions, els seus desitjos... És per això que és vital que es desenvolupen activitats com les dels grups interactius, en les que es posa en valor la solidaritat.
Però no ens enganyem. No és suficent amb dur a terme alguna que altra activitat per fomentar valors de solidaritat, igualtat, diversitat; mentre des dels grans mitjans de comunicació es segueix promovent el capitalisme i la llei del més fort, mentre el sistema educatiu segueix reproduint eixe model que ara estem criticant: la búsqueda dels millors alumnes a través de la competició (per mitjà d'examens i altres aspectes amb els que obtenen una determinada qualificació), o mentre gran part de les persones adultes, que són referents dels xiquets/es, no estan predicant en l'exemple precisament.
Cal lluitar per la defensa d'un sistema educatiu públic i de qualitat, en el qual es treballe veritablement baix el paraigües de la inclusió, la solidaritat i la igualtat. No és gens fàcil, implica un gir total del model, però al menys, s'han de posar tots els esforços per anar transitant cap a aquesta "utopia".
Considere, que tot i que els grups interactius no estan massa vinculats a l'animació sociocultural en sí, en el fons sí tenen molt a veure: els objectius que es persegueixen. I és que de la mateixa manera que en l'art, entés com a ferramenta de transformació personal i social, la importancia no radica en el component estètic, sino en els processos que generen reflexió, el mateix ocorre en aquestes activitats... La rellevancia no es troba en la realització "adeqüada" dels exercicis, sinó en les successions d'interaccions positives entre l'alumnat.
Perseguim la utopia, com resa el títol del nostre blog, i per tal de fer-ho, és necessari que des de tots els àmbits en els quals es treballa amb persones, es seguisca una senda comuna, en la qual s'han de compartir, tot i que no les formes, sí una serie de valors i una ideologia que pretén enderrocar eixe mur que pareix infranquejable, eixe mur que tanta desigualtat i injusticia genera: el sistema capitalista.
No ens detindrem massa en explicar en que consisteixen els grups interactius, ja que la companya ho va fer en l'entrada citada. Simplement, destacar que es tracta de portar a terme activitats de manera grupal, en les quals el focus no es posa en la realització de l'exercici de manera exitosa: encerts, finalització en temps establert, etc, sinó en les interaccions que es produeixen entre les companyes i els companys que treballen al grup.
Els grups interactius es fonamenten sobre la metodologia de l'aprenentatge dialògic, en la qual s'arriba al saber de manera col·lectiva, mitjançant les aportacions de totes les parts implicades, i on es posa en valor la diversitat. Amb els grups dialògics, l'objectiu principal és aconseguir que l'alumnat treballe de manera cooperativa, que aprenguen a respectar-se entre totes/tots, que es donen suport... Es treballen exercicis vinculats al contingut que s'està impartint, però al mateix temps es treballen valors fonamentals, i que desgraciadament moltes vegades queden en un segon plà en la nostra societat.Desgraciadament, la societat neoliberal capitalista en la que vivim, ha fet que l'individualisme estiga en auge. Les xiquetes i els xiquets es socialitzen en ella, no són alienes/aliens a la realitat, no viuen en un univers para·lel, i això és fà més que evident quan parles amb ells/elles, quan escoltes les seues pretensions, els seus desitjos... És per això que és vital que es desenvolupen activitats com les dels grups interactius, en les que es posa en valor la solidaritat.
Però no ens enganyem. No és suficent amb dur a terme alguna que altra activitat per fomentar valors de solidaritat, igualtat, diversitat; mentre des dels grans mitjans de comunicació es segueix promovent el capitalisme i la llei del més fort, mentre el sistema educatiu segueix reproduint eixe model que ara estem criticant: la búsqueda dels millors alumnes a través de la competició (per mitjà d'examens i altres aspectes amb els que obtenen una determinada qualificació), o mentre gran part de les persones adultes, que són referents dels xiquets/es, no estan predicant en l'exemple precisament.
Cal lluitar per la defensa d'un sistema educatiu públic i de qualitat, en el qual es treballe veritablement baix el paraigües de la inclusió, la solidaritat i la igualtat. No és gens fàcil, implica un gir total del model, però al menys, s'han de posar tots els esforços per anar transitant cap a aquesta "utopia".
Considere, que tot i que els grups interactius no estan massa vinculats a l'animació sociocultural en sí, en el fons sí tenen molt a veure: els objectius que es persegueixen. I és que de la mateixa manera que en l'art, entés com a ferramenta de transformació personal i social, la importancia no radica en el component estètic, sino en els processos que generen reflexió, el mateix ocorre en aquestes activitats... La rellevancia no es troba en la realització "adeqüada" dels exercicis, sinó en les successions d'interaccions positives entre l'alumnat.
Perseguim la utopia, com resa el títol del nostre blog, i per tal de fer-ho, és necessari que des de tots els àmbits en els quals es treballa amb persones, es seguisca una senda comuna, en la qual s'han de compartir, tot i que no les formes, sí una serie de valors i una ideologia que pretén enderrocar eixe mur que pareix infranquejable, eixe mur que tanta desigualtat i injusticia genera: el sistema capitalista.
Comentarios
Publicar un comentario