No hi ha ningú com tu
A causa d'estar realitzant pràctiques extracurriculars al Col·legi Públic Sant Vicent Ferrer de Lliria, la meua companya Celia Molina i jo, Javier Mata, no podrem acudir a les sessions de l'assignatura que tenen lloc dimarts.
El nostre company Michel Soriano, serà l'encarregat de continuar redactant el diari d'aquestes classes, contant com es desenvolupen les sessions al blog, mentre que Celia i jo contarem l'activitat que desenvolupem al centre escolar des de la perspectiva de l'assignatura, a més d'alguna entrada complementaria vinculada a l'animació sociocultural.
El passat 29 d'octubre va tindre lloc l'inici de les pràctiques extracurriculars mencionades. Aquestes pràctiques consisteixen en la participació de les/els estudiants en els grups interactius que es desenvolupen a diverses aules del centre, i que la meua companya Celia explica a l'anterior entrada. També s'ofereix la possiblitat, a dos dels/les estudiants participants, de participar com a figura de suport a l'aula CIL, la qual anem a definir a continuació.
L'AULA CIL
Una Aula de Comunicació i Llenguatge (Aula CIL) és un espai en el que es treballa de manera especialitzada, per donar una resposta educativa a l'alumnat que presenta un trastorn de l'espectre autista (TEA) en un entorn normalitzat.
El dimarts 29 d'octubre vaig poder apropar-me a aquesta realitat per primera vegada, i vaig descobrir tot un món immens que es desenvolupa en un xicotet espai. En l'aula CIL es treballa amb un màxim de 8 alumnes. Cada xiquet/a presenta unes necessitats i unes característiques ben diferents, cada nena/nena és un món distint. L'aula està organitzada de manera molt estructurada i visual, ja que els xiquets/es necessiten un ordre i una organització molt definida. Es treballa mitjançant pictogrames, amb imatges a través de les quals els xiquets/es comuniquen.
Alguns nens/nenes es comuniquen a nivell verbal, tot i que amb dificultat, però hi han altres que no ho poden fer, motiu pel qual fan servir, inicialment un quadern de pictogrames conformat per imatges, pictogrames de diferents objectes, aliments... I després una tablet, en la que poden accedir a distints pictogrames. Els xiquets/es indiquen a les mestres, especialistes de l'aula, allò que desitjen: si volen aigua, si necessiten menjar, etc. Cada quadern/tablet està adaptat a la xiqueta/t.
La funció de les professionals que treballen a l'aula CIL (una logopeda: mestra de comunicació i llenguatga, una mestra de Pedagogia Terapèutica i una educadora) és, fonamentalment, la de guiar i acompanyar a l'alumnat mitjançant la realització de distintes activitats, les quals han de ser molt manipulatives i visuals. Algunns/es alumnes poden escriure mentre que altres no, per la qual cosa els exercicis (lecto-escriptura, numeracions, seriacions, formes geomètriques, estructuració de frases, classificació de colors, comprensió del llenguatge...) difereixen molt. Es treballen els continguts de manera adaptada a les necessitats de cadascun dels infants/es.
L'aula, com deiem, està organitzada de manera molt clara, per poder oferir una estructura que facilite l'aprenentage als/les menors. Està dividida en els següents espais:
- Racó de comunicació: es treballen activitats de comprensió i expressió de vocabulari i llenguatge, lectura, escriptura.
- Racó de cognitiva: es posa en marxa la identificació i percepció visual, la classificació, la categorització...
- Racó de matemàtiques: es dona lloca a l'aprenentatge vinculat als nombres: escriptura dels números, conceptes espacials, geometria, operacions matemàtiques, etc.
- Racó de motora: es busca treballar la motricitat.
- Racó de treball a l'aula: per realitzar activitats grupals.
- Racó de transició: es situen les "agendes visuals" que estructuren i mostren la rutina diaria, i que ajuden a les nenes i els nens a situar-se i a saber que s'espera d'elles/ells en cada moment, oferint-los més seguretat.
D'altra banda, és molt important remarcar l'aspecte de les inclusions en l'aula ordinaria.
Cada xiquet/a té en el seu horari alguna sessió en la seua aula de referència, que ve determinada per la seua edat, i a la qual acudeix acompanyat/da de l'educadora, amb el material dels continguts que s'estan treballant amb la resta de alumnes, però adaptat a les seues necessitats. D'aquesta manera, s'ofereix una adaptació curricular a cada alumne, però sense apartar-lo d'aquell alumnat que es troba en l'aula de referència.
En definitiva, des de l'aula CIL es preten oferir una atenció individualitzada i adaptada a cada nen/a, potenciant al màxim les seues capacitats, però no es deixa de banda la inclusió i la necessitat de que en l'aula ordinaria es normalitze el respecte a la diversitat i la inclusió de les persones amb necessitats educatives distintes.
REFLEXIÓ FINAL:
Tal i com hem comentat al llarg del desenvolupament de l'assignatura "Programes d'animació sociocultural" i en el propi blog, l'animació pot ser un motor d'inclusió, però per a això és necessari tenir en compte la diversitat humana, i incoporar tot allò necessari als processos per que la totalitat de les persones tinguen cabuda i puguen participar i aportar des des de la seua manera d'actuar i de ser. Aquest treball admirable que es realitza des del CEIP Sant Vicent Ferrer és un gran exemple de treballar per la inclusió, i tot i que sembla molt allunyat de l'animació sociocultural, no podem oblidar que el seu comés és compartit amb allò que hem treballat fins ara: l'animació per aconseguir l'inclusió, per fer un món més igualitari, respectuós i just.
Ací us deixem un vídeo realitzat per Nacho Simó i Hugo González a la població de Lliria, que compta amb la participació de diversos nens/es, pares/mares de fills/es amb autisme, Mar González, una de les professionals que actualment treballen a l'aula CIL del CEIP Sant Vicent Ferrer, i la tutora d'aquesta.
El nostre company Michel Soriano, serà l'encarregat de continuar redactant el diari d'aquestes classes, contant com es desenvolupen les sessions al blog, mentre que Celia i jo contarem l'activitat que desenvolupem al centre escolar des de la perspectiva de l'assignatura, a més d'alguna entrada complementaria vinculada a l'animació sociocultural.
El passat 29 d'octubre va tindre lloc l'inici de les pràctiques extracurriculars mencionades. Aquestes pràctiques consisteixen en la participació de les/els estudiants en els grups interactius que es desenvolupen a diverses aules del centre, i que la meua companya Celia explica a l'anterior entrada. També s'ofereix la possiblitat, a dos dels/les estudiants participants, de participar com a figura de suport a l'aula CIL, la qual anem a definir a continuació.
L'AULA CIL
Una Aula de Comunicació i Llenguatge (Aula CIL) és un espai en el que es treballa de manera especialitzada, per donar una resposta educativa a l'alumnat que presenta un trastorn de l'espectre autista (TEA) en un entorn normalitzat.
El dimarts 29 d'octubre vaig poder apropar-me a aquesta realitat per primera vegada, i vaig descobrir tot un món immens que es desenvolupa en un xicotet espai. En l'aula CIL es treballa amb un màxim de 8 alumnes. Cada xiquet/a presenta unes necessitats i unes característiques ben diferents, cada nena/nena és un món distint. L'aula està organitzada de manera molt estructurada i visual, ja que els xiquets/es necessiten un ordre i una organització molt definida. Es treballa mitjançant pictogrames, amb imatges a través de les quals els xiquets/es comuniquen.
Alguns nens/nenes es comuniquen a nivell verbal, tot i que amb dificultat, però hi han altres que no ho poden fer, motiu pel qual fan servir, inicialment un quadern de pictogrames conformat per imatges, pictogrames de diferents objectes, aliments... I després una tablet, en la que poden accedir a distints pictogrames. Els xiquets/es indiquen a les mestres, especialistes de l'aula, allò que desitjen: si volen aigua, si necessiten menjar, etc. Cada quadern/tablet està adaptat a la xiqueta/t.
La funció de les professionals que treballen a l'aula CIL (una logopeda: mestra de comunicació i llenguatga, una mestra de Pedagogia Terapèutica i una educadora) és, fonamentalment, la de guiar i acompanyar a l'alumnat mitjançant la realització de distintes activitats, les quals han de ser molt manipulatives i visuals. Algunns/es alumnes poden escriure mentre que altres no, per la qual cosa els exercicis (lecto-escriptura, numeracions, seriacions, formes geomètriques, estructuració de frases, classificació de colors, comprensió del llenguatge...) difereixen molt. Es treballen els continguts de manera adaptada a les necessitats de cadascun dels infants/es.
L'aula, com deiem, està organitzada de manera molt clara, per poder oferir una estructura que facilite l'aprenentage als/les menors. Està dividida en els següents espais:
- Racó de comunicació: es treballen activitats de comprensió i expressió de vocabulari i llenguatge, lectura, escriptura.
- Racó de cognitiva: es posa en marxa la identificació i percepció visual, la classificació, la categorització...
- Racó de matemàtiques: es dona lloca a l'aprenentatge vinculat als nombres: escriptura dels números, conceptes espacials, geometria, operacions matemàtiques, etc.
- Racó de motora: es busca treballar la motricitat.
- Racó de treball a l'aula: per realitzar activitats grupals.
- Racó de transició: es situen les "agendes visuals" que estructuren i mostren la rutina diaria, i que ajuden a les nenes i els nens a situar-se i a saber que s'espera d'elles/ells en cada moment, oferint-los més seguretat.
D'altra banda, és molt important remarcar l'aspecte de les inclusions en l'aula ordinaria.
Cada xiquet/a té en el seu horari alguna sessió en la seua aula de referència, que ve determinada per la seua edat, i a la qual acudeix acompanyat/da de l'educadora, amb el material dels continguts que s'estan treballant amb la resta de alumnes, però adaptat a les seues necessitats. D'aquesta manera, s'ofereix una adaptació curricular a cada alumne, però sense apartar-lo d'aquell alumnat que es troba en l'aula de referència.
En definitiva, des de l'aula CIL es preten oferir una atenció individualitzada i adaptada a cada nen/a, potenciant al màxim les seues capacitats, però no es deixa de banda la inclusió i la necessitat de que en l'aula ordinaria es normalitze el respecte a la diversitat i la inclusió de les persones amb necessitats educatives distintes.
REFLEXIÓ FINAL:
Tal i com hem comentat al llarg del desenvolupament de l'assignatura "Programes d'animació sociocultural" i en el propi blog, l'animació pot ser un motor d'inclusió, però per a això és necessari tenir en compte la diversitat humana, i incoporar tot allò necessari als processos per que la totalitat de les persones tinguen cabuda i puguen participar i aportar des des de la seua manera d'actuar i de ser. Aquest treball admirable que es realitza des del CEIP Sant Vicent Ferrer és un gran exemple de treballar per la inclusió, i tot i que sembla molt allunyat de l'animació sociocultural, no podem oblidar que el seu comés és compartit amb allò que hem treballat fins ara: l'animació per aconseguir l'inclusió, per fer un món més igualitari, respectuós i just.
Ací us deixem un vídeo realitzat per Nacho Simó i Hugo González a la població de Lliria, que compta amb la participació de diversos nens/es, pares/mares de fills/es amb autisme, Mar González, una de les professionals que actualment treballen a l'aula CIL del CEIP Sant Vicent Ferrer, i la tutora d'aquesta.
Comentarios
Publicar un comentario